El terme "aluminosis" és una expressió col·loquial que transmet l'idea d'una patologia, "malaltia", que pateix el formigó fet amb ciment aluminós i que ha sofert una transformació perfectament evitable en condicions ambientals normals.
Els estats patològics coneguts com "aluminosis" s'originen sota determinades condicions de temperatura i humitat, que normalment tenen com a causa la manca de manteniment dels edificis, agreujat molt especialment si les condicions de fabricació de les biguetes no van ser òptimes.
La presència de ciment aluminós en el formigó de les biguetes que es van fer servir per la construcció de sostres no pressuposa l'existència "d'aluminosis" o de patologia d'aquest formigó. Solament si la fabricació de les biguetes no va ser l'adequada o les condicions a què han estat sotmeses van ser molt dolentes (humitats continuades) es produeix la patologia o "aluminosis".
El ciment aluminós es fabrica a partir de la calç i la bauxita (argila rica en alumini) i va ser utilitzat durant les dècades dels anys 50 i 60.
Els processos de transformació del ciment aluminós poden ser de tres tipus:
- Conversió: procés químic amb disminució de resistència a conseqüència de la pèrdua de volum i d'aigua. És a dir augment de la porositat.
- Carbonatació: És el resultat de combinar-se amb CO2 els aluminatos del ciment aluminós hidratat. El procés pot ser amb disminució o augment de resistència. Al rebaixar el PH es redueix la protecció alcalina de les armadures.
- Hidròlisis alcalina: És una manera d'atac específic al ciment aluminós que avui en dia és estrany que es produeixi.
|
enrere
amunt